ADÉU ABÚS, HOLA AGUSTÍ BUSOM
Agustí Busom s'ha cansat d'Abús. Són deu anys d'abusar, de publicar meravellosos discos que han xocat contra la crisi de la indústria, dels mitjans de comunicació, del públic, del rock català, del nou folk en català, del Govern, del Gobierno del PP, dels dictats de la Merkel i de la mare que els va parir.
Enrere queden discos com "Son", "Mèltic", "A Can Pistraus", "Esthels" i el doble "Les trampes del sostre", i cançons que m'han acompanyat, i ho seguiran fent durant la resta de la meva vida, com "Carxofa", "Alè", "Papallones de vidre", "Malherba", "Personifikant", "Inicials gravades", "Has d", "Cap espès", "No confio" o "Esperança", per triar-ne només algunes que em vénen al cap sense pensar-m'hi gaire.
I queden moments, sensacions, concerts, copes de vi, mil i un beures, confessions, drogues, dones, desamors, depressions, rialles, àpats, més nits que dies, ressaques...I amistat.
Deu anys que han passat volant, en què la vida ens ha anat moldejant com li ha sortir dels ous, sense preguntar-nos de vegades, sense que poguesim dir gaire res. Però que hem viscut, de manera inconscient i a cara descoberta molt sovint.
I queda la música, els projectes, les cançons, els concerts, les melodies. I l'amistat.
Abús desapareix, fagocitat pel sistema, que no tolera outsiders i acaba intentant redreçar tothom, que no són temps de rebel.lia, oi Mariano?
Però, com l'energia, Abús ni es crea ni es destrueix, es transforma en Agustí Busom, la mare i el pare de tota aquesta energia, d'aquesta força que permet seguir creient en el que fas quan els dubtes han envaït el món i res no és el que sembla i ningú no es mulla.
"Seré muy breve, te extraño y eso duele" cantava Nacho Vegas a "Ocho y medio". Jo també estranyaré Abús, ans estaré impacient esperant el 5 d'abril per veure el comiat al Luz de Gas, un adéu batejat com"ABÚS ; DE VISITA" i que consisteix en versions d'Abús fetes per altres músics amics. I Abús revisitant cançons d'altres artistes.
Allà, en companyia de Roger Mas, Àlex Torío, Albert Palomar, Kitsch, Inspira, Jordi Gasión, Marc Parrot, David Mullor o Adrià Puntí posarem punt i final a aquest llarg viatge, que dirien els Txarango.
I el 6 d'abril donarem la benvinguda a un artista que es farà dir pel seu nom, Agustí Busom. I encetarem un altre llarg viatge ple de música, cançons, melodies, copes, nits, àpats, amors, confessions i més amb alegria, esperança i optimisme. I amb amistat.
Rafa Quílez
Delegat Oficina Permanent Tarragona
Agència Efe