Abús
1.- Com valores la bona acollida
que ha tingut el teu primer disc com a Abús, Son?
Estic satisfet del recolzament que m'han donat músics com en Gerard Quintana
i en Paul Fuster, així com gent dels mitjans que ha cregut en tu des del principi.
Ara és com si hagués d'estar pressionat, no?. Bé, doncs jo segueixo anant al
meu ritme. Sé que quan faci coses que no agradin o no es tinguin en 'sintonia'
potser plourà el doble de fort.
2.- Podrem gaudir aviat del segon treball d'Abús?
Sí, aviat vol dir aquest any, crec que no.vull madurar més el munt de temes
que han sorgit i segueixen generant-se.També penso que no s'ha insistit prou
amb 'son', un difícil disc de digerir que demana temps i un respir pels qui
l'hagin assaborit... crec que encara hem de fer més coses aquest 2003. A part
d'això, tinc el disc de SOHN a mig procés d'el.laboració (mesclant). El que
vol dir que potser al setembre surtirà el primer disc de la meva altra banda
on hi estem posant moltes hores de treball.
3.- Hi ha algun grup de casa nostra que t'hagi sorprès
últimament?
El diablo en el ojo. M'encanta el seu segon disc, i els he trobat propers als
ambients Abús i SOHN
4.- Com vius el fet de que molta gent et consideri com
el relleu generacional de la cançó d'autor als Països Catalans?
Collonades!
5.- Podrem escoltar-te fent alguna versió?
Això no ho medito massa... si han de venir, són elles que em venen a buscar
depenent del concert i l'ambient....però algun cop he fet cançons de Roy Orbinson,
Kitsch, Tom Waits, Tim Buckley.
6.- Comenta'm una mica cadascuna de les cançons del teu
disc Son.
- Retrobar: vas pel carrer i de cop i volta la teva ment es veu assaltada per
la imatge d'algú que fa molt temps que no veus.gires la cantonada i apareix
un amic oblidat, un amor perdut, una ànima que va compartir amb tu moltes vides
d'existència... i ho pots sentir a l'aire.
- Laberints: el crit d'una mare en la negra nit, que es desperta per un malson
on el seu fill se li emporta algú.
- Cap espès: malgrat ser un despistat i un mal parit a cops...mai oblidaré persones
que m'han estimat tant, m'han fet ser el que sóc i a aquells que la crua vida
s'emporta sense preavís.
- Res: impotència.
- Botafoc: el viatge de la pau d'esperit, la regeneració, ressurecció i absolució
interna dels pecats.
- No confio: ni en mi puc confiar.
- Esperança: malgrat tot hi ha escletxes per on entra la llum, i fa créixer
les llavors.
- Hiperactivitat adquirida: una patologia corrent en el jovent d'avui dia. No
es poden concentrar per l'allau d'informació que reben constantment. No són
capaços de llegir un llibre durant més de 10 minuts seguits...
- Ddbò: autoreafirmació. Triar el teu camí no depén de ningú més que d'un mateix.
- Gos: odi, ràbia i fredor vers l'home i com es comporta.
- Hostal Ciutat: un nen perdut en una ciutat gran, freda i grisa. Pot ser qualsevol
que hagi perdut el nord, un amic o amant. Provoca fam física i d'esperit. Desolació.
- Dormir: aquesta és la cançó del sentir-se desubicat. Que no encaixes amb res.
Malgrat tots mirem de ser 'socialment acceptats' ens espera el mateix fi i estem
fets del mateix fang. Espero haver fet prou per poder descansar en pau quan
m'arribi el moment.
7.- Quin és el darrer disc que t'has comprat?
Devics i Stephen Malkmus.
8.- Abús. A la societat que ens ha tocat viure, què et
resulta abusiu?
Tot. El sistema que hem creat ens persegueix a nosaltres mateixos: els preus
dels cd's, el sous baixos respecte l'encariment del cost de la vida, els habitatges...
ad fininitum.
9.- No a la guerra. Com es pot aturar la guerra?
Respecte aquest tema estic molt entristit, perquè és la confirmació
que la demagogia governa els nostres pobles. A mi no se m'acut res més que cadascú
cridi des de l'interior i busqui una manera de combatre pacíficament. Transformem
l'odi en creativitat per tal de conformar coses que perdurin per sempre. La
meva crida serà una cançó feta el dilluns passat que distribuiré free per internet
i alguns mitjans de comunicació en els quals hi ha persones en les quals encara
confio. No tinc més poder que el do que se m'ha donat per expressar-me. I tots
en tenim un.
M@ribel
http://www.culturarock.org