primer tractat mèltic
Mèltia: la terra dels éssers estimats; arbres, valls, muntanyes, llibres, plantes, persones, animals, records, objectes, sensacions, sentiments, cançons, emocions...un món a cavall entre el móm físic de la Terra i el món espiritual, que connecta les parts de l'ànima que ens condueixen i guien cap els nostres anhels tenint per mare la natura.
En aquest món s'hi fonen tots els coneixements humans inexplicables.les coses més inversemblants i importants amb els detalls més aparentment insignificants, mentre tinguin un valor personal, eteri i únic. Mèltia té com a llengua i cultura totes les expressions inimaginables, artístiques i creatives tot i ser provinents de móns amb llengües diferents. Les fon totes en un intel.lecte universal capaç de comunicar-se mentalment. Malgrat tot, els éssers mèltics estan fets de vibracions i energia i, per això tenen predilecció per la música.
Els éssers mèltics són els concebuts i nascuts a Mèltia: tots poden volar i són variables en la seva forma i cos.Estan realment preocupats pel decurs que prén la humanitat. La manca de sensibilitat respecte la Natura, la creixent massificació de la població en nuclis grisos (com ells anomenen a les ciutats) i el desequilibri global els fa preveure un trencament multiregional del planeta al que han anomenat 'el desastre metàl.lic'.
Des de fa ancestres hi ha enviats mèltics a la Terra:
els meltguits: acostumen a ser felins o ocells encara que poden ser qualsevol tipus d'animal i tornen a Mèltia un cop mor el cos físic
els meltfads: que desitgen quedar-se per sempre a La terra i escullen un cos en la forma que més desitgin(un llibre, una pel.lícula, un arbre, esperits, roques, rius, instruments, cançons...).Sempre estan connectats amb el món mèltic,però no tornaran fins que el pas del temps o les forces naturoespirituals els facin desaparéixer. Són el pont comunicatiu entre La Terra, Mèltia i el món dels esperits.
Fa uns 303 anys mèltics que els meltcians (els anciants mèltics) van creure convenient provar de concebre un nou ésser mèltic per enviar a la Terra amb forma humana, que es comuniqués anímicament amb els meltguits i meltfads enviats fa temps perduts i solitaris, però també amb els humans per tal de fer créixer aquesta percepció amenaçant de la realitat i sensibilitat universals.
A través d'ell parlarien els esperits i anciants mèltics, malgrat, en un principi, no recordaria d'on provenia i estimaria tan La Terra com Mèltia, a la qual no podria tornar fins que no morís el seu cos físic. Van triar un mèltic que vivia contemplatiu a la 6ena lluna de Mèltia, coneguda pel nom de Meltlian. Van decidir que naixeria a una de les ciutats grises d'un país petit fill de pares humans. L'híbrid mèltic havia estat molt temps a Mèltia i li costaria adaptar-se a les limitacions del món físic, ple de normes que hi havia establert. De fet no s'hi acabaria d'adaptar mai. Després d'anys de malsons que el desorientaven i el trencament d'algunes de les barreres imposades per la societat humana, la crida de la consciència mèltica va despertar en ell i començà a actuar molt lentament. Al cap del temps va trobar una escletxa per on endinsar la seva personalitat creativa en la complexa corporativitat humana...
Per a Mèltia es guanyen l'honor de ser 'habitants mèltics' aquells humans que amb les seves qualitats transmeten i contribueixen a obrir sensibilitats i trencar barreres ignotives, portadors de llum, màgia i energia. De totes formes només els podrà donar el honor d'habitant mèltic un ésser mèltic o en el seu defecte el fill híbrid de Meltlian.
Cançons mèltiques (meltfads) :
AIXECAT_l'orgull, la ràbia, el sexe i la saturació informativa. la lapidació externa de la gent que no segueix l'únic camí marcat i que va a contracorrent passant a ser considerats estranys i lacres socials
MHÍSTIC_el viatge intern: la recerca en un mateix dins la soledat
CANONADES_ ens acabarem perdent entre un munt de ferralla, pol.lució, brutícia i egoïsme sinó sabem respectar la natura i aprendre d'ella per viure al món.seguim construïnt tubs d'acer i plàstic per on ha de circul.lar tot l'establert pels poders fàctics econòmics.
DESARRELAT_el viatge extern: prades, moscow, eivissa, barcelona. de tot arreu i de cap lloc en concret. ciutadants del món. l'única arrel vertadera és la Natura
INICIALS GRAVADES_l'enyorança als temps d'estimació pura i ingènua de la infantesa
HAS D_les cadenes del nou esclavatge son el temps, els diners, les convencions socials i les formes,les autobligacions i autoimposicions que creièm que escollim lliurement
EN PÚBLIC_si no et comportes com cal et consideraran un animal estrambòtic on projectaran totes les seves pors i angoixes.Però tothom farà veure que no passa res. esperarant a que marxis i girant l'esquena quan ja no hi siguis se't criticarà tot el que fas.
EL DIA DEL PECAT_l'experimentació per aprofundir en les portes de la percepció acaba repercutint en un mateix i en els éssers que ens envolten si perdem la orientació espiritual.la cicatriu de l'ensenyament catòlic simplifica i anihila la potencialitat de l'ànima humana castigant als pecadors i recompensant als escollits que seran salvats per un déu injust.
TEMPS AL TEMPS_el creixement lent i atemporal fa grans els cors i el coneixement espiritual.la rapidesa i la immediatesa són fruites massa madures en un arbre massa florit.
DIABLE ASTRAL_el viatge astral: esperits negatius que no volen desprendre's del que han tingut en vida física i ens arrenquen l'energia cap a l'espiral fosca alimentant-se de les nostres pors i sufriments.
ULL D BOU_la vegada que vaig poder veure una part de Mèltia amb aquests ulls miops meus en cos físic. Mentre viatjava en avió tornant de Moscow per la finestreta guaitava embadalit un espectacle de cel, núvols i éssers mèltics que flotaven i canviaven de forma, xiulant melodies i recitant-me lletres antigues de poetes que no han existit mai.
IMATGE FIXA_són les imatges residuals que queden de Mèltia i que a cops es projecten a la retina dels habitants mèltics sense preavís.són visions dolces i enigmàtiques de paratges coneguts per l' ànima en altres temps incorporis.
abús 3/12/03
